Dossier

 

Dossier

 4. LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843)

A la mort de Ferran VII el va succeir la seva filla Isabel, que tenia tres anys d'edat. La reina Maria Cristina, mare d'Isabel, va ser nomenada regent, és a dir, va exercir el poder en nom de la seva filla. La regent va cercar el suport dels grups liberals.

Entre els liberals, anomenats isabelins, hi havia burgesos, classes populars i pagesos del centre i del sud d'Espanya.

4.1) La guerra carlina

Però els sectors absolutistes no acceptaren com a reina a Isabel II i varen fer costat al príncep Carles, germà de Ferran VII. Els seus partidaris, els carlins, volien mantenir l'Antic Règim, la monarquia absoluta, els furs (les lleis pròpies d'un territori) i el predomini de l'Església.

Entre els carlins hi havia membres de la noblesa agrària, i del clero i la pagesia del nord-est d'Espanya.

El 1833 va esclatar la guerra entre isabelins i carlins. Les insurreccions carlines més importants varen ser al País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i València.

La guerra va acabar amb el Conveni de Bergara (1839). Malgrat això, el carlisme es va mantenir al llarg de gairebé tot el segle XIX.

4.2) Les reformes progressistes

Els liberals es dividien en dos sectors: moderats, partidaris de reformes limitades, i progressistes, que volien reformes de gran abast.

L'any 1835, Maria Cristina va donar el govern als progressistes, que varen implantar una monarquia constitucional:

• Varen suprimir els privilegis senyorials.

• Varen vendre les propietats de l'Església i dels ajuntaments (desamortització).

• Varen desenvolupar el lliure exercici de la indústria i el comerç (lliurecanvisme) mitjançant la supressió de les duanes interiors i dels gremis.

• Elaboraren la Constitució del 1837, que reconeixia la sobirania nacional i els drets individuals i reduïa les funcions del rei.

4.3) La regència d'Espartero

Maria Cristina i els moderats varen aturar les reformes. Els progressistes la forçaren a dimitir i donaren la regència al general Espartero.

El seu autoritarisme i la seva política lliurecanvista, que perjudicava la indústria espanyola, varen provocar la seva dimissió el 1843. Les Corts varen proclamar reina Isabel II.

Activitats

1. Per què va ser necessari nomenar una regent el 1833? Qui era? Les insurreccions carlines més importants varen ser al País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i València.

2. Qui es va enfrontar en la guerra carlina? Quan va esclatar? Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i València.

3. Quins eren els focus carlins més importants?  noblesa agrària, i del clero i la pagesia del nord-est d'Espanya.

4. Resumeix en aquesta taula les diferències essencials entre isabelins i carlins:

Isabelins Carlins

Grups socials que els

recolzaven

Règim polític que

defensaven

5. Escriu si són vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions: 

• Els liberalis volien mantenir el predomini de l'Església  V

• Els progressistes defensaven la conservació dels privilegis senyorials F

• Els liberals defensaven els furs v

• Els progressistes varen desenvolupar la política del lliurecanvi F

• La Constitució del 1837 reconeixia la sobirania nacional F

• Els progressistes varen desamortitzar les propietats de l'Església V

6. Explica qui era Espartero, quin càrrec li varen donar els progressistes i

per què va haver de dimitir l'any 1843.

5. L'ETAPA ISABELINA: EL LIBERALISME MODERAT (1843-1868)

5.1) La Dècada Moderada (1843-1854)

El Partit Liberal Moderat va governar durant gairebé tot el regnat d'Isabel II, i es va consolidar així un liberalisme conservador i centralista. S'hi varen imposar:

• El sufragi censatari (només votaven els més rics).

• La limitació de les llibertats individuals i col.lectives.

• La intervenció de la corona en política.

• Els pronunciaments militars per fer-se amb el poder, que mostren l'enorme influència de l'exèrcit en política.

La noblesa, l'Església i la burgesia feien costat al règim per frenar el carlisme i els sectors progressistes i populars.

Es va promulgar la Constitució de 1845, que va establir una sobirania compartida entre les Corts i la monarquia. L'any 1851 es va signar el Concordat amb la Santa Seu que reconeixia la religió catòlica com a pròpia dels espanyols. També es va dissoldre la Milícia Nacional i es va crear la Guàrdia Civil.

5.2) El Bienni Progressista i la crisi del sistema isabelí

El pronunciament militar de Vicálvaro (1854), recolzat per progressistes i moderats descontents (grup de la Unió Liberal) va donar pas a un govern progressista encapçalat per Espartero. Durant el Bienni Progressista (1854-1856) es va fer una nova desamortització i s'impulsà la construcció del ferrocarril.

L'última etapa del regnat d'Isabel II (1856-1868) va ser moderada. A l'exterior, es va impulsar el colonialisme i va tenir lloc la guerra d'Àfrica (el Marroc). A l'interior, varen sorgir grups polítics demòcrates (defensaven el sufragi universal masculí), i republicans (volien suprimir la monarquia).

Activitats

1. Quin partit va governar del 1843 al 1854 a Espanya? Quins sectors feien costat al règim?  Isabel II

2. Quin pronunciament va donar pas al Bienni Progressista? En quina data?1854

3. Varen ser molt nombrosos els pronunciaments durant l'etapa isabelina? Per què?es va impulsar el colonialisme i va tenir lloc la guerra d'Àfrica

4. Relaciona els esdeveniments següents amb l'etapa corresponent del regnat d'Isabel II:

- Es va crear la Guàrdia Civil Dècada Moderada

- Es va fer una nova desamortització (1843-1854)

- Es va promulgar la Constitució del 1845

- Varen sorgir grups demòcrates i republicans Bienni Progressista

- Es va signar el Concordat amb la Santa Seu (1854-1856)

- Es va impulsar la construcció del ferrocarril

- Es va sostenir la Guerra d'Àfrica Última etapa moderada

(1856-1868)